1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió anterior.

La Comissió aprova sense comentaris per unanimitat l’acta de la sessió anterior (#16).

2. El programa Copernicus, situació i noves missions d'interès.

L’ICGC comenta algunes novetats del programa Copernicus:

• L’ESA té previst continuar amb els satèl·lits Sentinel i afegir uns altres d’especialitzats, com ara:
  • CO2M, amb el qual es millorarà el coneixement de la capacitat d’estoc de carboni, entre altres usos;
  • LSTM, amb el qual es disposarà d’una major resolució de dades de temperatura (40-60 m en lloc dels 300 m proporcionats pel Sentinel-3);
  • CHIME, el qual proporcionarà dades hiperespectrals principalment per a missions nacionals, com ara PRISMA (Itàlia) o constellr (Alemanya);
  • ROSE-L, el qual proporcionarà dades en la banda L, la qual destaca per la seva capacitat de penetració, i permetrà millores com ara en els estudis de deformacions del terreny (subsidències...);
  • CIMR, el qual captarà microones i es podrà utilitzar per a la mesura d’humitat del sòl, entre altres aplicacions.
• Recorda que el satèl·lit Sentinel-1B va deixar de donar servei i que es van preparar els Sentinel 1C i 1D per substituir-lo, però l’ESA sembla tenir problemes per als llançaments i, per aquest motiu, la revisita segueix sent cada 12 dies (en lloc dels 6 inicials), fet que afecta especialment l’estudi de deformacions del terreny.

3. Estratègia Newspace Catalunya.

La coordinadora de l’estratègia NewSpace de Catalunya resumeix les principals característiques d’aquesta estratègia:

• La Generalitat vol aprofitar l’emprenedoria i el talent existent a Catalunya i, a aquest efecte, du a terme estudis i impulsa estratègies per a l’evolució de la societat, com ara la NewSpace, aprovada l’octubre 2020 i participada principalment per l’ICGC, l’IEEC i l’i2cat, i la de tecnologies quàntiques que s’està preparant.
• Amb el desenvolupament dels nanosatèl·lits es democratitza l’espai, ja que permet la participació d’actors més enllà de les grans empreses i s’arriba a més sectors (es redueixen costos, etc.). Això també fa possible la confluència dels àmbits “Espai” i “Digital” (intel·ligència artificial, etc.).
• L’estratègia NewSpace té 6 eixos:
  • Ecosistema: format per universitats potents, les quals cal mantenir, entre molts altres actors. Es va fer un estudi al respecte i està prevista la seva revisió, inclosa la situació de la dona en aquest ecosistema. En aquest cas es treballa en 3 eixos: dinamització, internacionalització i emprenedoria.
  • Recerca i innovació: afavorides per l’ecosistema existent, amb el seu talent i infraestructures. Alguns exemples serien els avenços en l’ús de telecomunicacions (5G, IoT, etc.) i l’aplicació d’intel·ligència artificial en tota la cadena.
  • Infraestructura i dades: principalment per a facilitar la recerca i la innovació, més que per a oferir serveis específics. Es potencia la contribució de les regions en l’àmbit internacional, per exemple mitjançant la col·laboració entre organismes (en quant a infraestructura i dades, si més no). Destaquen els següents elements:
    • Actius espacials: La Generalitat no és propietària dels satèl·lits; només demana les dades per poder utilitzar-les, sense limitar que el proveïdor (guanyador de la licitació corresponent) pugui explotar-les.
    • Actius a terra: Se citen el Teleport de Sant Esteve de la Sarga com a estació de control de terra, l’aeroport d’Alguaire com a instal·lació de proves de motors de coets entre altres, i la plataforma de dades que s’està desenvolupant i en què participa l’ICGC. L’objectiu final és facilitar l’entrada de les entitats que conformen l’ecosistema en aquest àmbit mitjançant la reducció del time-to-market.
    • NewSpace Lab: Promociona i impulsa col·laboracions entre entitats, també estatals i internacionals, per exemple per a l’ús de les infraestructures disponibles (laboratoris, etc.).
  • Talent i societat: per cobrir des de les primeres etapes educatives fins la sensibilització de la ciutadania en general, passant per tots els nivells educatius i de formació de professionals. Es treballa amb el Departament d’Educació per introduir aquesta matèria en totes les escoles, es fan xerrades en les universitats per donar a conèixer la possibilitat de fer innovació a Catalunya i no només en les empreses més grans i conegudes, i s’impulsa l’empoderament de la dona en el sector, entre altres accions.
  • Adopció de serveis: mitjançant la identificació de casos d’ús, per exemple a través de challenges, el desenvolupament de projectes per donar-hi resposta i la seva transferència al sector productiu.
  • Marc regulador: on ara les regions poden participar i l’IEEC n’és el principal representant.

4. Resultats dels casos d'ús Challenge ICGC-Newspace:

L’ICGC explica els resultats dels casos d’ús del challenge ICGC-NewSpace, avaluats el 2022 i implementats el 2023, tots ells desenvolupats amb la participació dels usuaris.

• Millorar l'estudi de la línia del litoral: S’ha validat i definit la metodologia per a l’extracció de la línia de costa a partir de dades de Sentinel-2 i de la batimetria que l’ICGC ha realitzat amb lidar (batimètric) fins els 10-15 m de fondària, en les zones del litoral català seleccionades per l’usuari final (Servei del Litoral de la Generalitat).
  • Els satèl·lits, encara que proporcionen menys resolució que el lidar, ofereixen una major freqüència de captació, necessària en certes aplicacions. També permeten la detecció de certs elements, com ara barres de sorra.
  • Per a la validació de l’algoritme desenvolupat per l’empresa guanyadora del challenge (Spascat), l’ICGC va fotointerpretar les platges escollides per l’usuari i el mateix ICGC i va contrastar-ho amb els resultats de l’algoritme esmentat, els quals han estat satisfactoris.
• Monitoratge i control de sequera en pastures: S’ha definit la metodologia per conèixer els efectes de la ramaderia i la sequera en pastures a partir de dades de Sentinel-2 i de dades de seguiment (localització mitjançant IoT) de bestiar, en les zones seleccionades per l’usuari final (Secretaria d’Agenda Rural).
  • S’ha observat una pèrdua de quantitat i qualitat de les pastures i ara es pot fer una previsió d’on podran pasturar els ramats amb una menor afectació.
• Avaluació i control de l'impacte en catàstrofes en produccions agrícoles: Encara s’hi està treballant.

5. Estat dels casos d'ús 2023:

L’ICGC explica l’estat dels casos d’ús del 2023 dins la iniciativa NewSpace:

• Monitoratge per tal de detectar noves construccions irregulars en el territori: Se segueix entrenant el sistema per obtenir resultats en la zona de les terres de l’Ebre.
• Monitoratge dels boscos i àrees forestals per tal d'identificar possibles afectacions de la vegetació: Es tenen en compte especialment les zones sensibles i les franges de protecció, és a dir, allà on s’ajunten les masses forestals i les urbanes. S’aplica un índex espectral desenvolupat per l’ICGC, entre altres.
• Monitoratge i control de l’estat de les eines de prevenció físiques (basses d’aigua): Es segueix treballant amb l’usuari final.

6. HAPS: Observació de la Terra des de plataformes estratosfèriques persistents.

L’ICGC resumeix les principals característiques de les HAPS (plataformes estratosfèriques persistents):

• Les HAPS treballen en l’estratosfera, a uns 20 km, en tant que és un entorn més estable i encara permet l’obtenció de dades d’alta resolució (10-20 cm) de forma contínua, per exemple sobre un mateix target.
• Aquesta tecnologia, cabdal per a l’ICGC en quant a observació de la Terra, encara no és operacional, principalment per dificultats en quant a seguretat (control de la plataforma), i calen certs estudis previs.
• L’ICGC va publicar una licitació per a tenir un millor coneixement d’aquestes plataformes i també per conèixer possibles aplicacions. Aquesta licitació la va guanyar Airbus, empresa potent i amb participació catalana, qui està preparant un llançament per al 2024 d’un sensor RGB (vídeo). També s’està treballant en un tèrmic, principalment per a l’anàlisi d’incendis forestals.
• Es preveu disposar d’un estudi de capacitats i possibilitats al respecte a principis del 2024.
• No es pot treballar només amb plataformes d’aquest tipus, sinó que calen d’altres (aeroportades...) i també disposar d’informació existent, si més no per al seu calibratge.
• L’estratègia NewSpace intentarà alinear-se amb aquest ecosistema nou (HAPS).

7. Planificació de treballs.

Sobre la planificació de treballs de la CT per al 2024, es proposa el següent, encara que l’ICGC convida a presentar més idees:

• Fer una sessió al juny per a presentar l’estat dels casos d’ús i la situació de les plataformes d’observació de la Terra (Menut, HAPS...), així com l’aplicabilitat de dades de satèl·lit en la resiliència del paisatge i nous incendis forestals, i en el canvi climàtic i canvis de cobertes en zones de muntanya - el Pirineu.
• Fer una sessió al novembre per a actualitzar la situació de les plataformes d’observació de la Terra (Menut, HAPS...), així com l’aplicabilitat de dades de temperatura de satèl·lit, i altres dades de satèl·lit en l’estudi de riscos-vulnerabilitat.

8. Torn obert paraules:

No es fa cap comentari addicional.